Mirada

Els materials descartats tenen un potencial estètic infinit.

Robert Rauschenberg

Treballem amb materials sostenibles, oberts i sense un ús tancat, que conviden a imaginar, construir i transformar. La majoria provenen d’indústries de proximitat: peces descartades o sobrants de producció que recuperem i reciclem creativament, seguint la filosofia dels Centres Remida.

El seu ús en contextos educatius allarga la vida d’aquests materials i els transforma en eines de joc, exploració i creativitat. Treballem amb materials reals, materials amb història, i eduquem en la cura, el respecte i la responsabilitat envers el medi.

Així, un residu esdevé un recurs amb infinites possibilitats.

El cos és el lloc on l’infant construeix la seva experiència i la seva identitat.

Beba Restelli

Els infants en els primers anys de vida exploren amb les mans, els peus i tot el cos. El tacte és la porta d’entrada per conèixer i descobrir el món

Calor i fred, pes i lleugeresa, tou i dur, aspre i llis, colors, formes, llum, foscor, so i silenci… tot és nou, tot està per descobrir. Una gramàtica sensorial que es construeix des del cos.

En la primera infància, el joc és el llenguatge i el cos és el primer instrument de coneixement: els infants miren, oloren, escolten i, sobretot, toquen per captar i integrar els estímuls del seu entorn.

Les coses dels infants i per als infants només s’aprenen dels infants.

Loris Malaguzzi

Observem els infants mentre juguen. Són ells qui donen sentit als materials. Inventen usos, obren camins, transformen l’ordre inicial establert per nosaltres. Descobreixen maneres noves d’utilitzar els materials i d’habitar l’espai.

El paper de l’adult és acompanyar i observar. Estar present, sostenir, generar confiança.

A partir d’aquesta escolta es produeix un retorn: repensem els materials, el disseny dels espais i les interaccions lúdiques possibles. Els infants ens ofereixen noves mirades. Ens mostren camins que no havíem previst. Nosaltres offerim la nostra mirada atenta, aprenem i tornem a dissenyar.

L’espai no és un contenidor: és un aliat que educa en silenci, acull, sosté i inspira.

Dissenyem cada ambient amb cura: la disposició dels materials, el llenguatge dels colors, la llum i els buits que generen moviment i relacions.

Quan els infants entren en un espai cuidat, ho perceben de seguida. El cos es calma, la mirada s’obre, el ritme canvia. Apareixen la curiositat, l’atenció i el desig d’explorar.

La bellesa no és decoració. És una eina que orienta la manera d’estar i de relacionar-se amb l’espai i amb els altres. Dediquem temps al muntatge perquè aquest temps retorna en qualitat d’experiència. Un espai pensat i construït amb cura facilita el joc, les relacions i l’aprenentatge. Els infants l’habiten, el transformen i el fan seu.

I a partir de la seva manera d’utilitzar-lo, continuem aprenent i dissenyant.

Els espais de Prohibit no Tocar són també llocs de criança. Infants, famílies i educadores comparteixen temps, experiències i mirades.

En la primera etapa de la criança, moltes famílies dediquen molt de temps als seus infants, però no sempre tenen espais on trobar-se, compartir dubtes i sentir-se acompanyades.

En els nostres espais hi poden trobar també un lloc de trobada, on posar en comú emocions, inquietuds i preguntes, i descobrir que altres famílies viuen processos similars.

El joc crea vincles, genera confiança i construeix comunitat.